miércoles, 18 de noviembre de 2015

La Prehistòria

L'hominització i la cultura

Fa uns 5 milions d'anys, uns animals del gènere dels primats antropoides amb aspecte de simis, van començar un progrés de transformació que s'anomena hominització, d'on va sorgir la raça humana (El primer va ser l'African Primates at Home).

Charles Darwin va ser el primer científic que va formular la teoria que l'ésser humà és el resultat d'un procés d'evolució, llavors va publicar el llibre "L'origen de les espècies".

Els científics han demostrat que els nostres avantpassats són els ximpanzés i els goril·les, i estudiant les restes que han estat trobades per tot el món s'han arribat a varies conclusions:

-Caminaven drets i eren de talla petita.
-El desenvolupament del cervell anava a poc a poc.
-Es van desenvolupar a les zones càlides, sobretot a Àfrica.
-L'homo Erectus va ser el primer que abandonà Àfrica i va poblar Europa i Àsia,i va aprendre a controlar el foc que li feia escalfor i el defensava dels animals.

A partir de la hominització, la relació dels humans amb la natura  es va dur a terme a través de la cultura.
En les primeres etapes de la història humana, la cultura va començar amb la fabricació i utilització d'instruments/eines que van fer augmentar l'eficàcia de l'organisme.

La prehistòria

És el període més llarg de la història de la humanitat i de temps en l'aparició dels humans i l'elaboració  dels primers documents escrits.

Es divideix en dos grans períodes:

-L'edat de pedra
Està formada pel:
     -Paleolític. És des de l'aparició dels humans fins quan van ser capaços de produir els aliments. La característica que més destaca en aquest període és el descobriment del foc.
     -Neolític: És des de la pràctica de l'agricultura i ramaderia fins a l'edat del metalls. Les característica principals d'aquest període són la invenció de la roda, l'aprofitament de l'energia animal i la navegació a vela.

-L'edat dels metalls
 S'inicia a partir de quan s'aprèn a aprofitar els metalls per la fabricació d'eines. Està format per l'eneolític, l'edat de bronze i l'edat de ferro.


El paleolític

 -Cultures
 Al paleolític els humans es desplaçaven per buscar caça i eren nòmades. Els seus habitatges eren provisionals, encara que a vegades vivien durant un temps en lloc determinat.

Aquests homes i dones del paleolític també se'n diuen Homes de les cavernes eprquè molts dels seus estris i restes s'han trobat en coves, que moltes d'elles estaven situades a llocs alts des d'on es podia controlar una vall o un riu. També vivien a l'aire lliure en petits campaments de cabanes fetes amb fang, pedres, branques, pells...

Quasi tots els objectes fabricats que s'han  trobat són estris relacionats amb la subsistència per la caça de varies espècies i recol·lecció de fruits silvestres. La base de totes les indústries paleolítiques és la pedra o també el sílex.

-Les Venus

Són unes figures petites nues que acostumen a representar un cos femení que s'han trobat a diversos jaciments d'Europa. Alguns se les relaciona amb un culte a la fecunditat i preocupació de la reproducció dels humans. Destaquen pel seu volum exagerat dels pits i natges. Una de les Venus més coneguda és la Venus de Willendorf.

-Les pintures rupestres

Són les primeres pintures de la història de la humanitat, es troben a les parets i sostres de les coves i són fetes de colorants naturals de tonalitats molt vives (vermell, negre i ocre). En alguns casos s'hi representen els animals que caçaven i menjaven després (cérvols, mamuts, toros...) sense  cap propòsit artístic, sinó que devien voler afavorir  la futura cacera.

Aquestes pintures corresponen a dues àrees diferents:

 -Les de l'àrea francocantàbrica(entre 20.000 i 15.000 aC)
   Es troben a les terres occitanes i el litoral cantàbric entre el País Basc i Astúries. S'hi representen animals de grans dimensions de cronologia quaternària sempre dins de coves. Alguns exemples són La cova d'Altamira (Cantàbria) i les de Las Caus i Font de Gaume (Occitània).

-Les de l'àrea del litoral mediterrani de la Península Ibèrica (cronològicament posteriors a les primeres)
  Representen escenes de cacera o de recol·lecció i inclouen figures humanes on són esquemàtiques i simples amb un sol color cada una. Un exemple són les pintures del Cogul.

El neolític

-Cultures
  Al llarg de generacions, es va perfeccionar el coneixement de les espècies animals i vegetals fins a descobrir que es podia afavorir i controlar el seu desenvolupament. Llavors van ser capaços de plantar llavors en terrenys adequats i capturar animals per fer un procés de control del bestiar, que va ser un moment molt important per la humanitat, perquè l'ésser humà ja no depenia dels recursos que li oferia la naturalesa. També això va desencadenar a que alguns grups de persones deixessin de ser nòmades a ser sedentaris, on es van organitzar en residències permanents per guardar les collites i les noves eines (aixades, morters...), i practicar agricultura itinerant dins de terrenys per assegurar la fertilitat del conreu. Això va fer que els humans del Neolític es preocupin pels fenòmens que condicionen aquesta activitat.


 Les collites asseguraven l'aliment dels camperols i els animals domèstics els proporcionaven llet, formatge, carn i pells. Per guardar l'aliment, l'aigua, gra etc. es van fer recipients a mà ( i més tard amb el torn del ceramista) i d'aquí és d'on va néixer la ceràmica.

-Religió

Per explicar-se els fenòmens que veien, van intentar conèixer els secrets de la vida i la mort i donar respostes pintant manifestacions artístiques i funeràries que confirmen que els pobles prehistòrics creien en esperits, en éssers invisibles, bons i dolents, i en definitiva, en la seva superioritat sobre els animals.
Es prenia una gran importància el culte als morts que es creu que formen part del món sobrenatural i la transmissió dels coneixements i la idea de la continuïtat. 
De mica en mica es va desenvolupar la teoria dels déus.

-Els megàlits
A Europa i a l'Orient Pròxim s'han trobat grans monuments de pedra anomenats megàlits, que podrien esta relacionats amb els déus i ser llocs cultes. Els més frequents eren els dòlments i les galeries cobertes, construccions de caràcter funerari, tombes col·lesctives dels calns familiars i tribus que cobrien el terra.

Els dòlmens tenien una càmera delimitada per grans lloses de pedra a la que s'accedia per un corredo i les galeries cobertes eren passadisso de grans monòlits de pedra.

Els menhis són monòlits de pedra verticalment amb funció màgica o per delimitar un territori. 










No hay comentarios:

Publicar un comentario