martes, 3 de mayo de 2016

Videó romanticisme


Modernisme català- Conceptes


Modernisme català

El Modernisme a Catalunya va tenir una fantàstica expansió, ja que el país estava obert als corrents procedents d'Europa, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític,

Les idees de Ruskin i Viollet-le-Duc i l'estètica de William Morris,Walter Crane, Mackmurdo, Mackintosh, etc. van ser acceptades com a base de la renovació artística. 

Arquitectes com Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i altres, varen prendre el liderat d'aquest moviment.

Especialment el paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per
  definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. 

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols en contrast amb els eclèctics que pensaven en l'art com a representació objectiva de la realitat. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l'encarcarament acadèmic. 

El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental que es comú a tot l'Art Nouveau, sinó que manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous (en aquella època) com el ferro i també noves tècniques ceràmiques. 

Aquestes noves tendències són evidents en les diferents arts com l'arquitectura (inclosos tot tipus d'edificis), escultura (tant com a art independent, com a complement d'edificis), pintura, arts decoratives (amb materials com mosaic, vidre, fusta, tèxtils i ferro per manufacturar qualsevol objecte com mobles, làmpades, joies, vestits, ampolles, vaixelles, coberteries, catifes, etc.), literatura i música.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. Això és així amb els arquitectes esmentats, però també amb pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol(organitzador de les "Festes Modernistes" realitzades a Sitges al final del segle XIX).

.
Aquesta actitud col·lectiva de renovació artística i progrés va ser la base per a l'impuls d'un dels més brillants períodes de l'art català.




Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista indiscutible és l’arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926). En el marc d’un un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà els postulats del nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia, que tanmateix afavoreix els arquitectes.


Entre les seves obres més notables cal esmentar la Casa Batlló, de 1905; revestida de mosaics de colores, amb columnes i mainells  inspirats en les formes dels ossos humans. La sorprenent Casa Milà, acabada el 1910, també coneguda com La Pedrera, es caracteritza per les superfícies còncaves i convexes, de gran plasticitat, inclús en la línia que remata la cresta de la teulada. Els perfils de les finestres estan formats per ferros retorçats i els interiors de les habitacions presenten un traçat absolutament asimètric, amb parets ondulades i diferents angles i nivells. El geni artístic de Gaudí posa la tecnologia al servei d’una exuberant capacitat creativa

.


Gaudí dedica gran part de la seva vida a la construcció de la seva obra més emblemàtica i audaç: La Sagrada Família. Rep l’encàrrec el 1883 i a la seva mort, el 1926, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. L’esquema gòtic està patent en el temple, i tots els elements tenen un valor simbòlic per motivar als fidels. El fascinant resultat és una arquitectura de somni que sembla irreal.



Lluís Domènech i Montaner (1850-1923)

Nascut a Barcelona el 1850 Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.


Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.



Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)

Nascut a Mataró (El Maresme) l'any 1867. Estudiant encara, el 1887 ingressà al Centre Escolar Catalanista formant part del grup de la Renaixença. Acabà la seva carrera d'arquitecte el 1891 a Barcelona i es posa a treballar a la seva ciutat natal a on arriba a ser arquitecte municipal des dels seus 24 a 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat.


Nomenat Professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, (Càtedres d'hidràulica i de Resistència de materials), va desenvolupant àmpliament les seves qualitats
A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.


El 1917, a la mort d'Enric Prat de la Riba, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals (va crear la Junta de Museus), així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.
Deixeble de Domènech i Montaner, se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.
Segons Alexandre Cirici i Pellicer la seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:
La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes
 o Casa Terrades(1905). 



La segona època blanca (Idealisme racionalista) correspon mes aviat als gustos de la nova elit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.
La tercera època època groga (Monumentalisme) es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.





















Rococó i carac.romanticisme